La monitorització és una pràctica fonamental per garantir el rendiment, la seguretat i la disponibilitat dels sistemes informàtics en qualsevol empresa. Però a mesura que les infraestructures evolucionen, cap al núvol, cap a entorns híbrids o multicloud, la manera de monitoritzar també ha d’evolucionar.

Ja no es tracta només de saber si un servidor respon, sinó d’entendre com es comporten els serveis i com impacten en l’experiència de l’usuari. Vegem com canvia l’enfocament segons l’entorn on es despleguen els sistemes.

Allò essencial: què cal monitoritzar sempre

Independentment d’on resideixi la infraestructura, hi ha una base comuna que no pot faltar: la monitorització de la capa de sistemes.

  • Disponibilitat (ping): verificar que la màquina és accessible i respon correctament.
  • CPU i memòria: detectar consums anormals, processos descontrolats o activitat inusual.
  • Espai de disc: vigilar filesystems o unitats per evitar saturacions inesperades.
  • Uptime: identificar reinicis no planificats o interrupcions del servei.

Aquesta informació és la primera línia de visibilitat. El que canvia entre entorns locals i al núvol és com s’obté, quin nivell de control es té i quin abast es busca.

Monitorització en entorns locals: control directe, però també més manteniment

En infraestructures tradicionals, la monitorització se centra en el maquinari físic i en l’accés directe als sistemes operatius. La proximitat al hardware permet una supervisió molt detallada, però també exigeix una gestió més manual i constant.

Mètodes i protocols habituals

  • Linux/UNIX: connexió segura via SSH per executar comandes i obtenir mètriques.
  • Windows: ús de WMI o PowerShell per accedir a la informació del sistema.
  • Equips de xarxa: monitorització amb SNMP, preferiblement versió 3 per millorar la seguretat.

Aquest enfocament ofereix un control precís sobre cada dispositiu, però requereix mantenir permisos, certificats i configuracions individuals, un repte important quan el nombre de servidors o dispositius creix.

Capes específiques locals

A més de la capa de sistemes, en entorns locals cal supervisar:

  • Hardware: temperatura, ventiladors, fonts d’alimentació o estat físic de discs.
  • Virtualització: possibles fallades en hipervisors que poden afectar diverses màquines virtuals.

Monitorització en entorns al núvol: visibilitat per serveis i experiència d’usuari

Quan la infraestructura es trasllada al núvol, el focus canvia radicalment. El maquinari deixa de ser visible i la prioritat passa a ser l’estat dels serveis i el rendiment percebut pels usuaris.

Accés via API

Les plataformes cloud ofereixen interfícies API per obtenir mètriques de rendiment i ús de recursos.

A través de connectors o plugins, és possible integrar serveis com AWS CloudWatch, Azure Monitor o Google Operations amb eines com CheckMK per obtenir una visió consolidada multi-cloud.

Aquesta metodologia és menys intrusiva, més segura i escalable, però requereix saber interpretar la informació que retorna el proveïdor per convertir-la en dades accionables.

Orientació al servei i a l’experiència

La monitorització al núvol posa l’accent en:

  • Experiència d’usuari: mesurar temps de resposta reals i simular transaccions per detectar degradacions abans que l’usuari les percebi.
  • Monitorització externa: supervisar des de fora de la pròpia infraestructura per tenir una visió objectiva del rendiment del servei.
  • Observabilitat completa: combinar mètriques, logs i traces per entendre el comportament global dels sistemes i identificar ràpidament l’origen d’una incidència.

Entorns híbrids i multicloud: un repte d’integració

Cada cop més organitzacions combinen infraestructures locals amb serveis al núvol. Aquest escenari híbrid requereix eines capaces de centralitzar la informació i nodes distribuïts que redueixin latència o segmentin la càrrega de monitorització.

Les plataformes modernes permeten integrar agents locals i mòduls al núvol en una sola vista, simplificant la gestió i garantint una supervisió coherent de tot l’entorn.

Mirant endavant: la intel·ligència artificial al servei de la monitorització

La complexitat creixent dels sistemes fa que la monitorització tradicional, basada en llindars estàtics, ja no sigui suficient. Aquí entren en joc les solucions AIOps (Artificial Intelligence for IT Operations):

  • Detecció d’anomalies: aprenen el comportament habitual de cada servei i alerten només quan es produeixen desviacions reals.
  • Predicció i automatització: anticipen saturacions o degradacions i poden activar accions correctives automàtiques abans que l’usuari noti cap impacte.

El resultat és una monitorització més proactiva, intel·ligent i eficient — una autèntica eina de gestió, no només d’alerta.

Conclusió

La monitorització no és una tasca estàtica, sinó un procés viu que ha d’evolucionar amb l’arquitectura de l’empresa.

En entorns locals, cal control i detall; al núvol, agilitat i visió global. El punt d’equilibri sovint és una estratègia híbrida que combini el millor dels dos mons.

A Solucions-IM t’ajudem a dissenyar i optimitzar sistemes de monitorització adaptats a la teva realitat (locals, cloud o híbrids) amb visibilitat completa i capacitat de reacció immediata.

???????? Vols descobrir com millorar la teva estratègia de monitorització? Parlem-ne.