En el món de la gestió d’infraestructures TI, la monitorització s’ha convertit en una peça clau per garantir el bon funcionament i la seguretat dels sistemes. Quan parlem de monitorització, sovint es fa la distinció entre monitorització activa i passiva, com vam veure anteriorment Monitorització activa i passiva: entenent la diferència i les seves avantatges. Aquests conceptes es relacionen directament amb dos enfocaments més amplis: monitorització proactiva i reactiva. Però, què vol dir exactament monitorització proactiva? Com es diferencia de la reactiva? I quins beneficis ofereix cadascun d’aquests enfocaments per a les empreses?

A continuació, explorarem els beneficis d’adoptar un model de monitorització proactiu enfront d’un model reactiu i quan cadascun és més adequat.

Què és la monitorització proactiva?

La monitorització proactiva és l'enfocament mitjançant el qual les empreses intenten anticipar-se als problemes abans que aquests es produeixin. La idea és detectar signes o patrons d'alerta que poden indicar una futura fallada o una degradació del servei i, amb aquesta informació, prendre mesures preventives. Aquest tipus de monitorització s'associa sovint a sistemes actius, ja que és la pròpia eina de monitorització qui fa preguntes constantment als dispositius per obtenir informació en temps real.

Un exemple clar seria un servidor que mostra un ús elevat de la CPU durant un període prolongat de temps. Tot i que el servidor encara funciona correctament, la monitorització proactiva pot detectar aquesta anomalia i activar una alerta, permetent al departament de TI actuar abans que la situació empitjori i afecti el rendiment global del sistema.

Beneficis de la monitorització proactiva:

  1. Prevenció de fallades crítiques: Un dels principals avantatges de la monitorització proactiva és que permet prevenir fallades abans que tinguin un impacte negatiu. A través de l’anàlisi de dades en temps real, els equips de TI poden detectar anomalies i prendre accions correctives, com redistribuir càrregues de treball o ajustar configuracions abans que el problema es converteixi en una emergència.
  2. Reducció del temps d’inactivitat: En detectar i abordar els problemes abans que es manifestin, la monitorització proactiva pot ajudar a reduir significativament el temps d’inactivitat (downtime). Això és especialment important en entorns crítics, on fins i tot uns pocs minuts d’inactivitat poden tenir conseqüències econòmiques importants.
  3. Optimització dels recursos: Gràcies a la monitorització proactiva, les empreses poden utilitzar les dades recopilades per optimitzar l’ús de recursos com la CPU, la memòria o l'ample de banda. Això permet planificar amb més precisió la capacitat necessària a llarg termini i evitar sobrecàrregues.
  4. Millora de la satisfacció del client: Quan les empreses poden garantir un servei continu i evitar interrupcions inesperades, la confiança dels clients augmenta. Això és crucial per a empreses que depenen d’infraestructures TI robustes per oferir serveis en línia, com les plataformes de comerç electrònic o aplicacions SaaS.
  5. Millora de la seguretat: En l’àmbit de la ciberseguretat, la monitorització proactiva permet detectar intents d'atac o comportaments sospitosos abans que es produeixi un incident de seguretat. Això permet reforçar les defenses en temps real, evitant intrusions o pèrdues de dades.

Què és la monitorització reactiva?

D’altra banda, la monitorització reactiva se centra en reaccionar davant d’un problema després que aquest hagi ocorregut. En aquest model, les eines de monitorització esperen que sigui el dispositiu o l'element monitoritzat qui notifiqui la situació a través d'alertes o errors. En moltes ocasions, això s’associa a sistemes passius, en els quals els dispositius envien informes o dades a la eina de monitorització quan alguna cosa va malament.

Un exemple típic seria un sistema que ha fallat i envia una alerta a l’equip de TI perquè actuï. En aquest cas, la intervenció només s’activa després que la fallada hagi tingut lloc, i la resolució pot implicar un temps d’inactivitat que afecti el rendiment general del sistema o l'experiència dels usuaris.

Beneficis de la monitorització reactiva:

  1. Simplicitat en la implementació: Un dels avantatges de la monitorització reactiva és que sol ser més fàcil d'implementar i mantenir, ja que no requereix una vigilància constant dels sistemes. Els equips de TI només intervenen quan reben una alerta, cosa que pot simplificar la gestió de recursos en entorns més petits o menys complexos.
  2. Menor càrrega de treball immediata: Com que no cal fer consultes contínues als sistemes per obtenir informació, la monitorització reactiva pot reduir la càrrega sobre els servidors de monitorització i pot ser útil en infraestructures on la càrrega de treball és baixa o previsible.
  3. Menor necessitat d’infraestructura robusta: En sistemes on les fallades són poc freqüents o on la interrupció del servei no és crítica, la monitorització reactiva pot ser suficient i requerir menys recursos per mantenir-se, tant a nivell de maquinari com de programari.

Proactiva vs Reactiva: Quin model és millor?

Com passa sovint, no hi ha una resposta única a aquesta pregunta. Tant la monitorització proactiva com la reactiva tenen el seu lloc en la gestió de TI, i la clau està en trobar l’equilibri adequat segons les necessitats específiques de l’empresa.

  • Si la teva empresa necessita garantir un temps de funcionament gairebé perfecte, amb una reducció al mínim del risc d’inactivitat o fallades crítiques, la monitorització proactiva és, sens dubte, la millor opció. Especialment en entorns d'alt rendiment o que requereixen una alta disponibilitat, l'enfocament proactiu és fonamental per mantenir la continuïtat del negoci.
  • Per a empreses més petites o amb menys exigències d'infraestructura, la monitorització reactiva pot ser suficient i més rendible, ja que implica menys complexitat en la configuració i menys càrrega sobre els sistemes.

Un model híbrid: El millor dels dos mons

En molts casos, una combinació d'ambdós enfocaments pot oferir els millors resultats. Per exemple, es pot adoptar un model proactiu per a components crítics del sistema, on la prevenció de fallades és clau, i mantenir un enfocament reactiu per a sistemes no essencials, on l'impacte d'una fallada és menor.

A més, gràcies a les eines de monitorització modernes, és possible implementar solucions que permeten alternar entre enfocaments actius i passius, ajustant-se dinàmicament a les necessitats canviants de l'empresa.

Conclusió

La monitorització proactiva ofereix una capa addicional de protecció i eficiència, permetent a les empreses anticipar-se als problemes i minimitzar el risc d'inactivitat o fallades greus. Tot i això, la monitorització reactiva encara té el seu lloc, especialment en entorns on la senzillesa i la rendibilitat són més importants que la vigilància constant.

Trobar l’equilibri adequat entre aquests dos models pot marcar la diferència en la gestió de la teva infraestructura TI, ajudant a garantir el bon funcionament de les operacions i millorant la resiliència del sistema davant possibles imprevistos.