La monitorització de TI està vivint l’evolució més accelerada en dècades. En un entorn on les empreses depenen cada vegada més de serveis híbrids, arquitectures distribuïdes i automatització, la manera com supervisem i interpretem la infraestructura canviarà radicalment durant els pròxims anys.

Per a companyies amb entorns crítics, com les que confien en Solucions-IM per garantir la continuïtat operativa, conèixer cap a on va la monitorització TI no és només interessant, sinó estratègic. Mantenir un avantatge competitiu, reduir costos i prendre decisions informades exigeix disposar d’una monitorització moderna, integrada i capaç d’explicar què passa i per què.

Aquesta transformació ve marcada per una transició clara: del model reactiu, on es respon a problemes quan ja han aparegut, al model predictiu i automatitzat, en què la tecnologia anticipa incidències i proposa (o executa) mesures correctives. L’impacte d’aquest canvi afecta els costos, l’eficiència i, sobretot, l’experiència real del client. Aquest 2026 arribarà amb cinc tendències que es convertiran en la nova normalitat.

1. Observabilitat unificada: una sola visió global

Durant molts anys, la monitorització s’ha construït per capes, amb eines independents per als servidors, la xarxa, les aplicacions o el cloud. Aquest enfocament, que va ser útil en un escenari menys complex, avui es converteix en un obstacle. La duplicació de plataformes incrementa costos, multiplica punts cecs i dificulta detectar l’origen d’un problema quan intervé més d’un entorn.

Per això, les empreses estan avançant cap a solucions d’observabilitat unificada, capaces d’oferir una visió transversal de tot l’ecosistema tecnològic. Aquest model facilita entendre no només on s’ha produït una anomalia, sinó com afecta de veritat la disponibilitat d’un servei de negoci. El diagnòstic es fa més ràpid, el temps d’inactivitat es redueix i les decisions tècniques es poden justificar amb dades objectives. És una evolució natural i necessària per a infraestructures modernes, especialment en entorns híbrids.

2. La IA entra de ple a la monitorització

L’ús de la intel·ligència artificial en operacions TI (AIOps) ja ha deixat de ser una promesa i s’ha convertit en un element central de les estratègies de monitorització. Gràcies als algoritmes d’aprenentatge automàtic, els sistemes poden identificar patrons anòmals, predir incidències abans que tinguin impacte i reduir dràsticament el volum d’alertes repetitives que fins ara consumien hores de treball humà.

Aquesta capacitat predictiva obre la porta a operacions molt més proactives. La IA permet que un incident no arribi a afectar l’usuari final, que un problema de capacitat s’anticipi dies o setmanes abans que esdevingui crític, o que una saturació puntual d’un servei es resolgui automàticament sense intervenció humana. Així, la monitorització deixa de limitar-se a informar i comença a actuar, sent un punt més que una eina de vigilància.

3. L’experiència digital, al centre de la monitorització

Fins no fa gaire, monitoritzar significava controlar l’estat dels servidors, les bases de dades i el rendiment de les aplicacions. El 2026, però, el focus es desplaça cap al que realment percep l’usuari. Tant en entorns corporatius, on la productivitat interna dependrà cada cop més de l’experiència digital dels empleats, com en serveis orientats al client.

Això implica monitoritzar el rendiment de la web i de les aplicacions en temps real, analitzar rutes completes d’usuari i detectar errors abans que els usuaris se n’adonin. Les organitzacions que aconsegueixen anticipar-se, no només milloren la satisfacció dels seus clients, sinó que eviten pèrdues de productivitat i d’oportunitats comercials.

La monitorització passarà a preguntar-se “funciona bé per a l’usuari?”

4. Governança de costos Cloud i optimització de recursos

L’adopció massiva del multicloud ha portat molts beneficis, però també nous reptes. Un d’ells és el control del cost. S’estima que entre un 30% i un 45% dels recursos que les empreses tenen desplegats al núvol estan infrautilitzats o directament no s’utilitzen. Davant d’aquest escenari, la monitorització incorpora cada vegada més funcionalitats orientades a la governança del cost i a l’optimització de recursos.

Les plataformes modernes permeten identificar consums ineficients, proposar o automatitzar el redimensionament de recursos, i anticipar increments de pressupost abans que es produeixin. La monitorització es converteix en un instrument per justificar inversions i millorar el ROI.

5. Entorns híbrids i multi-cloud: automatització per reduir complexitat

Pràcticament totes les empreses treballen ja amb una combinació de serveis on-premise, cloud públic, cloud privat i aplicacions SaaS. Tot i que aquesta diversitat aporta flexibilitat, també introdueix una complexitat significativa en la gestió operativa. El 2026, la monitorització haurà de ser capaç d’oferir una visibilitat homogènia en tots aquests entorns i, alhora, incorporar automatitzacions que redueixin la necessitat de tasques manuals.

Els sistemes més avançats permeten correlacionar esdeveniments entre plataformes, reaccionar automàticament davant incidències repetitives i unificar criteris de seguretat i governança independentment de l’origen del servei. Aquesta automatització ajuda a minimitzar errors, accelera la resposta operativa i allibera els equips tècnics perquè puguin concentrar-se en tasques de valor més alt.

2026 serà l’any d’un TI més proactiu, predictiu i orientat al negoci

Per competir en entorns digitals exigents, les empreses necessitaran un model de monitorització que vagi més enllà del control tècnic i que aporti:

  • una visibilitat completa i integrada,
  • capacitat d’anticipació,
  • eficiència operativa i econòmica,
  • i sobretot, eines que expliquin a Direcció què passa i quin impacte real té.

La monitorització del 2026 no és només tecnologia: és una palanca estratègica per prendre decisions amb confiança i assegurar la continuïtat i el creixement de l’organització.